La dictadura dels jugadors de futbol.

El Barça ha perdut dues lligues per la falta de professionalitat dels seus jugadors.

Quan un jugador no es comporta degudament, és quan l'entrenador ha d'intentar reconduir la situació i té dues grans estratègies entre les quals escollir: 1)ser dialogant o 2) la mà dura.

En cas d'optar per la primera de les opcions, existeix la possibilitat que acabis convencent al jugador (la millor fórmula per aconseguir que algú es comporti d'una determinada manera és que s'hi vulgui comportar), però perds la possibilitat d'implementar un càstig exemplar per la resta dels seus companys.

La segona de les opcions en canvi, fa possible utilitzar el cas com un exemple per la resta, però associat existeix el risc que la plantilla se't giri en contra (València).

Tenint en compte que el sou dels jugadors és gairebé en la seva totalitat fix, començar a perdre partits per fer fora un entrenador no els afecta gaire i menys si recentment han guanyat títols importants.
La única manera d'evitar que la plantilla adopti aquesta actitud és si saben amb gran certesa que no faran fora l'entrenador (Sir - encara més després de les declaracions d'ahir- Alex Ferguson). En els països de caràcter llatí em sembla inabastable aconseguir aquesta estabilitat.

Rijkaard - jo crec que encertadament - va optar per la primera de les opcions. Almenys cara en fora. Potser tenim 2 lligues i una copa d'europa gràcies aquesta estratègia. Imagino que "el soci" a més d'admirar el seu talant també comparteix aquest anàlisi.
(A més crec que a dins del vestidor també va intentar alguna vegada aplicar mà dura. Un entrenador que és capaç de trencar banquetes segur que a dins del vestuari els hi deia de tot.)

De totes maneres, si "el soci" accepta la decisió del Rijkaard, com és que critiquen al Laporta? A mi em sembla incoherent.
Les explicacions a tv3 em van semblar molt satisfactòries, entre d'altres coses perquè ningú pot ni podrà assegurar que les coses surtin bé. L'únic que podem exigir és que les decisions es prenguin en base a un anàlisi racional i amb certa coherència.

Algú hagués canviat el Rijkaard l'estiu passat? Jo no. Alguns sí que haguéssin vengut al Ronaldinho. Jo l'any passat tampoc. I al Deco? tampoc.

Una de les poques coses que jo no hagués fet era fitxar l'Henry, però és només un jugador.

Touré i Milito han estat bons fitxatges, sobretot el primer; i l'Abidal no ha respost a les meves expectatives, però tampoc és un desastre.

I algú se'n recorda de com estava el Barça quan va entrar el Laporta? Hem recuperat prestigi, afició, títols, catalanitat, eliminació dels violents...

És veritat que en alguns moments ha perdut els papers, com el famós "al loro". Però de la mateixa manera, és cert que ha estat constantment perseguit. La convocatòria forçada de les últimes eleccions em va semblar un disbarat. La persecució dels bojos nois amb intents d'apallissar-lo i amb amenaces tampoc és una invenció. Que a algú li robin el seu pc tampoc ha de fer gràcia...etc. I la reacció a Old Trafford va explicar que era perquè aquí ens havien pitat un penal en contra només començar i que allà no ens el pitaven. Si aquesta reacció l'hagués tingut el Gaspart tothom l'hagués justificat dient que "és que és molt culé". Si la fa el Laporta, diem que és un boig.

En la mateixa entrevista va demanar perdó per totes les seves reaccions inadequades.

Algú se'n recorda dels discursos del Núñez? I tot i això va estar més de 20 anys president del Barça.

Com veieu, aquesta és la meva opinió. Ningú em podrà dir que em falta personalitat tenint en compte el corrent majoritari actual...jejee.